(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 3 octubre 1834 – Barcelona, 22 agost 1893)

Escriptor. Germà d’Eduard. Advocat i doctor en filosofia i lletres, fou catedràtic de geografia històrica d’Espanya a la Universitat de Barcelona. Milità, sense ocupar, però, cap càrrec polític, en el partit conservador de Cánovas.

Partidari de l’ús del castellà per a la investigació, fou un bon coneixedor de la lexicografia i estilística castellanes (publicà Elocuencia y poesía castellana, 1875, molt reeditada). Publicà, també en castellà, els seus manuals de geografia (El universo, 1877; Los planetas, 1878, etc.), estudis (Capmany: Apuntes crítico-biográficos, 1873; Reseña histórica de la universidad literaria de Barcelona, 1881) i treballs sobre poesia popular catalana (Consideraciones sobre la literatura popular catalana, 1879).

La seva participació en el moviment catalanista es limità al camp literari. Participà en els jocs florals -en fou mantenidor el 1867-, col·laborà en “La Renaixença” i en “La Ilustració Catalana” i publicà reculls de narracions i novel·les: Confiança en Déu (1863), La vida en lo camp (1867), La família del mas dels salzes (1886) i Rosada d’istiu (1886).

El 1878 edità, acompanyada de comentaris crítics i literaris, la traducció catalana de la Divina Comèdia feta el 1429 per Andreu Febrer.