(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1870 – Barcelona, 22 abril 1940)

Escriptor. Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del modernisme conservador. Fou fundador i director de la revista literària “Joventut” (1900-06), que exercí una gran influència. Col·laborà també a “La Renaixença”, “Gent Nova” i “La Novel·la d’Ara”, i exercí la crítica teatral a “El Teatre Català”.

Exemple de la seva prosa narrativa no imaginativa són, entre altres, els volums Impressions i records, Fent camí, De lluny i de prop, etc. El 1926 acabà el drama de Guimerà Per dret diví, tot seguint el guió argumental deixat pel dramaturg. Traduí Rostand i Perrault, i el 1923 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres.

Els darrers anys de vida, com ocorregué a molts escriptors de la seva adscripció, visqué quasi oblidat.