(Barcelona, 31 juliol 1923 – 23 juliol 2011)

Arabista. Doctor en filosofia i lletres (1948), fou catedràtic de llengua i literatura àrab a la Universitat de Barcelona des del 1954. Membre, entre d’altres, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1959) i de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona (1986). Fou també director d'”Índice Histórico Español” (1960-63). Membre des del 1978 de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i agregat d’aquest (1980), fou membre corresponent de diversos organismes científics i culturals internacionals.

Col·laborador de nombroses revistes, ha publicat més de dos centenars d’articles, alguns dels quals de temàtica catalana medieval. Traductor de l’àrab al castellà de l’Alcorà (1953; nova traducció, 1963) i de Les mil i una nits (en tres volums, 1964-67), s’especialitzà en l’estudi del món àrab i en l’evolució de la ciència medieval -especialment l’astronomia i la cartografia nàutica- i renaixentista.

De la seva bibliografia cal destacar, entre altres obres, Literatura árabe (1966), Astrología y astronomía en el Renacimiento. La revolución copernicana (1974), Historia de la ciencia española (1976), La cultura hispanoárabe en Oriente y Occidente (1978), que ha estat traduït al francès, a l’alemany, etc., i Mahoma (1987).

Fou guardonat, entre altres, amb la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (1985), el premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1999) i la Creu de Sant Jordi (2002).