(Barcelona, 10 agost 1861 – 18 maig 1930)

Pintor i dibuixant. Aprengué litografia a París. Col·laborà a Barcelona a “L’Esquella de la Torratxa” (1889-1907) i a “La Tribuna” -on fou cronista gràfic d’actualitat-, “Catalunya Artística”, “Pluma y Lápiz”, “La Hormiga de Oro”, etc. Creà a l’Ateneu Obrer de Barcelona la classe de dibuix del natural. Fou premiat a les exposicions de belles arts de Barcelona del 1891 (Apunts) i el 1911 (Apunts del natural).

Passats els cinquanta anys anà a l’Argentina, i residí a Buenos Aires i a Dolores, on fou professor de dibuix i cap de taller a l’Escuela Industrial de la Nación; allà col·laborà a diverses revistes.

De nou a Barcelona el 1927, exposà a les Galeries Laietanes (1928 i 1929).

Artista eclèctic, als seus dibuixos matisà el realisme amb ressonàncies de l’arabesc Art Nouveau, i com a pintor sobresortí en paisatges d’empastament fluid i colors nets dins una estètica similar.