(Lledó d’Empordà, Alt Empordà, 1918 – 27 agost 1986)

Pintor. Nét d’Estanislau Vayreda i Vila, i germà de Maria dels Àngels i de Montserrat. Format amb el mestre Núñez a Figueres.

Exposà individualment a les Galeries Argos de Barcelona (1954), i el seu centre d’interès en aquesta primera etapa fou el paisatge.

Es decantà progressivament vers un cubisme analític d’arrels properes a Cézanne, i el 1966, després d’un període d’aparent inactivitat, inicià una nova etapa, en què incorporà la figura.

Mostrà sempre una necessitat de simplificar la realitat tot plasmant el que és veritablement essencial.