(Barcelona, 1 desembre 1935 – 12 juny 2014)

Escriptor. Es llicencià en dret.

La seva poesia recull el clam cívic i crea uns mòduls de l’anomenada poesia social: Com llances (1961), Qui ulls ha (1962), Cada paraula, un vidre (1968).

Després evolucionà, tot conservant el lligam amb l’història recent, cap a una poesia més imprecativa, però sempre formalment ben articulada: Somni, insomni (1971), Retorn a Bílbilis (1974), Poesia, 1956-1976 (1976), Regiment de la cosa pública (1983), Leviatan i altres poemes (1984) i Festival amb espills de Ramon Reig (1989).

En el camp de la sociolingüística ha publicat, acostant-se amb destresa als problemes contemporanis, L’escriptor català i el problema de la llengua (1968), refet a Sociología y lengua en la literatura catalana (1971), Dues llengües, dues funcions? (1971), El fet lingüístic com a fet social (1973), Aproximació crítica a la sociolingüística catalana (1980), L’ús del català. Un futur controvertit (1990) i Velles i noves qüestions sociolingüístiques (1998).

És un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística. Ha col·laborat a “Serra d’Or” i “Nous Horitzons” i ha traduït Moravia, Pavese i Calvino.