(Barcelona, 18 setembre 1923 – 16 setembre 2006)

Pintor. Format a l’Escola Massana amb Charles Collet, guanyà un primer premi al Cinquè Saló de Tardor de Palma (1946). Fou becat per l’Institut Français de Barcelona el 1949.

Establert a París aquell any, participà al Salon Jeune Peinture (1952), Salon des Indépendants i Salon d’Automne (1953), etc. Participà també als Salons d’Octubre de Barcelona i a la Tercera Biennal Hispanoamericana d’Art de Barcelona, on guanyà el premi a la millor natura morta (1955).

A Barcelona dissenyà esporàdicament vitralls per a esglésies, i hi exposà particularment. També exposà a Madrid, Mallorca i París, des d’on obtingué una important projecció internacional.

L’any 1979 guanyà el premi Cáceres de pintura i fou nomenat Chevalier des Arts et des Lettres, i el 2000 fou guardonat amb l’ordre de Comanador de les Arts i les Lletres del Govern francès i amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’exposició retrospectiva del Museu Ingres de Montalbà (1981) fou seguida d’altres a Madrid i Barcelona.

La seva obra, elaborada amb lentitud i precisió, se centra especialment en interiors i en natures mortes d’un ascetisme compositiu geometritzant i una economia d’elements, progressivament depurada, en què s’adverteix el seu contacte amb pintors figuratius i abstractes.

És representat als museus d’art modern de Barcelona, París, Marsella i Tòquio.

L’any 2003 publicà les memòries La meva capsa de Pandora.