(Barcelona, 5 maig 1933 – Bristol, Anglaterra, 30 gener 1990)

Escriptor. Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificiun Athenaenum Angelicum de Roma. Ha estat professor de la universitat de Glasgow i des del 1964 ho fou de la de Bristol.

Ha conreat la poesia irònica que l’acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén. N’ha publicat mostres esparses a revistes, i en el recull A l’oreig del capvespre (1975) de tema bíblic.

Publicà una novel·la insòlita, Crònica d’Isambard (1976), que l’acosta a l’humor crític i sincopat de Boris Vian.

Ha traduït Les cançons d’innocència i d’experiència de W. Blake, poemes de John Clare i d’altres autors anglesos.