(Reus, Baix Camp, 22 agost 1912 – Granges-sur-Lot, Llenguadoc, 25 setembre 1994)

Metge psiquiatre. Estudià a Barcelona i París. Col·laborà amb el professor E. Mira i López. Exercí a l’Institut Pere Mata, de Reus (1933-37). Fou cap dels serveis psiquiàtrics de l’exèrcit de la República.

Exiliat a França l’any 1939, reorganitzà l’hospital psiquiàtric de Sant Alban sus Limanhòla (Llenguadoc) i el convertí en el centre d’estudi i d’animació de la psicoteràpia institucional. Dins la mateixa línia, muntà els serveis del Clos du Nid, centres per a infants dèbils mentals i psicòtics.

Tingué diversos càrrecs importants dins de la seva especialitat. Des del 1986 fou president dels Col·loquis de Perpinyà a propòsit de la història de la psicoanàlisi dels Països Catalans.

De les seves obres, La pràctica del maternatge terapèutic en els deficients mentals profunds fou traduïda al català el 1972. Ha publicat Funció poètica del llenguatge en memòria de Gabriel Ferrater. Ha fet estudis sobre Arnau de Vilanova a propòsit dels somnis i sobre la novel·la de Narcís Oller arran de la bogeria.