(Igualada, Anoia, 15 desembre 1942 – )

Historiador. Deixeble de Joan Mercader i Riba, participà en els cursos que aquest organitzà al Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (1960-70), i cursà la carrera de Filosofia i Lletres (Secció d’Història) a la Universitat de Barcelona (1969-73). Es llicencià amb la tesina Evolució social i econòmica d’una família catalana de l’Antic Règim. Els Padró d’Igualada (1642-1682), dirigida per Emili Giralt i Raventós, el qual també dirigí la seva tesi doctoral Els mecanismes del poder en els municipis catalans del segle XVIII, que llegí el 1980.

Des de l’any 1974 exercí com a professor titular del Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, i l’any 2003 obtingué per oposició una plaça de Catedràtic d’Història Moderna a la mateixa universitat, de la qual des de l’any 2007 fou Catedràtic Emèrit.

Especialitzat en estudis d’història social i història de les institucions de l’època moderna, ha impartit seminaris i cursos de doctorat en diverses universitats i centres d’investigació, i ha participat en múltiples congressos amb aportacions sobre temes de la seva especialitat.

Ha dirigit i format part de diversos projectes i estudis col·lectius. Ha exercit com a director i secretari general del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, i de secretari i vicepresident de la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Entre els anys 1981 i 1987 va organitzar i coordinar el Premi Jaume Caresmar d’Investigació Històrica i entre 1987 i 2005 promogué i organitzà el Premi Dr. Joan Mercader de Recerca.

Entre 1969 i 1971 va exercir com a coordinador de la secció de Ciències Socials de la Gran Enciclopèdia Catalana. Ha estat membre dels consells de redacció de les revistes “Textos”, “Pedralbes” i “Afers”, i ha dirigit les revistes “Miscellanea Aqualatensia” i “Estudis sobre la comarca de l’Anoia”. També ha exercit la coordinació de les coedicions entre l’Ajuntament d’Igualada i Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

És autor d’un centenar d’articles en revistes especialitzades i dels llibres següents: Assaig sobre les oligarquies social d’Igualada en el segle XVIII (1970), en col·laboració amb Joan Mercader; Evolució social i econòmica d’una família catalana de l’Antic Règim (1976), La venalitat dels càrrecs municipals a Catalunya (1977), La revolució industrial a la comarca de l’Anoia (1979), Igualada, una història en imatges (1982), Els municipis catalans de l’Antic Règim (1983), Història de les comarques de Catalunya: l’Anoia (1986), Camins i viatgers a la comarca de l’Anoia (1991), Curtidores y tenerías en Cataluña: organización de un oficio pre-industrial (siglos XIV-XIX) (1991), La comarca de l’Anoia a finals del segle XVIII. Els Qüestinaris de Francisco de Zamora (1993), Escrits polítics del segle XVIII. Documents de la Catalunya sotmesa (1996), Poder i relacions clientelars a la Catalunya dels Àustria (1998), La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1999), Los mecanismos del poder. Los ayuntamientos catalanes durante el siglo XVIII (2003) i Felip V contra Catalunya. Testimonis d’una repressió sistemàtica (2005).

Ha guanyat diversos premis i distincions, entre els quals cal esmentar: Soci d’Honor del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (1997), el Premi al Compromís Cultural d’Òmnium Cultural (2006) i el d’acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (2008).