(Barcelona, octubre 1584 – 1653)

Militar i polític. Diputat del Braç Militar, elegit per insaculació per al trienni 1638-41, es presentà al virrei comte de Santa Coloma, juntament amb Pau Claris i Josep Miquel Quintana, en defensa de les llibertats de Catalunya i en reclamació i protesta per les extorsions i els crims de la soldadesca reial sobre el poble català.

Per això i perquè el govern central volia apoderar-se de les rendes de la Generalitat, aquesta fou objecte de les repressions del rei i del virrei. L’any 1640 Tamarit fou empresonat, però el 22 de maig el poble barceloní, indignat contra el virrei, l’alliberà.

El 7 de juny, diada de Corpus, amb l’entrada habitual dels segadors es produí el tumult; Tamarit i els altres consellers foren aclamats com a defensors de les llibertats catalanes.

Iniciada ja la guerra dels Segadors, la Diputació li encarregà la defensa de l’Empordà i després la del pas de Martorell. Tamarit contribuí a la victòria de Montjuïc (26 gener 1641).

Quan el mariscal francès La Mothe va prendre possessió del virregnat de Catalunya, la Diputació perdé importància política i conjuntament la va perdre també Tamarit.