(Barcelona, 12 octubre 1793 – Madrid, 23 febrer 1862)

Militar i historiador. Comte de Clonard. Fou capità general d’Andalusia, on sufocà un alçament dels generals Córdova i Nárvaez (1838), i ministre de la guerra (1840).

La seva actitud reaccionària mogué la camarilla d’Isabel II (encapçalada pel confessor del rei consort i sor Patrocinio) a fer desbancar Nárvaez com a cap de govern (19-20/oct/1849). Però Nárvaez s’imposà i li féu deixar el gabinet, que pel seu caràcter efímer fou anomenat el gabinete relámpago.

Escriví una documentada Memoria histórica de las escuelas militares de España (1847) i una Historia orgánica de las armas de infantería y caballería (1851-59, en quinze volums).