(Amposta, Montsià, 21 abril 1893 – 22 novembre 1979)

Escultor. Format a Tortosa amb Ramon Sabaté i Agustí Querol, i a Barcelona en un taller d’imatgeria i a Llotja. Estudià també a Madrid, on el 1919 obtingué el premi extraordinari de dibuix artístic de l’Escuela de Bellas Artes.

Assolí, entre altres premis, la primera medalla de l’Exposición Nacional de Madrid (1932) -amb Tardor-, el premi Conde de Cartagena (1933) -gràcies al qual viatjà per Europa-, el primer premi al Concurso Nacional de Escultura (1936), el de l’Exposición Nacional de Salamanca (1944) i les medalles Julio Antonio i Agustí Querol.

Dirigí la Escuela de Artes y Oficios de Salamanca i fou catedràtic de modelatge a l’Escola de Belles Arts de Barcelona (1945-63).

Influïda per Julio Antonio, la seva escultura -simbolista, classicista, popularista o decorativista- juga sovint amb una certa estilització dels volums.