Solsona i Ronda, Brauli

(València, 12 agost 1896 – Kremlin-Bicêtre, Illa de França, 26 març 1981)

Periodista i polític. Havent-se traslladat el 1910 a Barcelona, s’afilià al partit radical (provenia del blasquisme) i col·laborà a “El Progreso” i “Los Bárbaros”; després, a “La Publicidad”, “El Día Gráfico”, etc. Fou corresponsal de diaris de Madrid i València.

Per al teatre escriví algunes revistes, amb Francesc Madrid i Màrius Aguilar.

Durant els primers mesos de la Segona República fou secretari dels governadors de Barcelona, Esplà i Anguera. Del 1931 al 1936 fou governador de Burgos, Huelva, Alacant i València.

Pertangué a Izquierda Republicana, el partit de M. Azaña, amb qui l’uní una certa amistat.

Exiliat el 1939, habità a París, on exercí de corresponsal per a diverses publicacions, entre les quals “El Noticiero Universal” de Barcelona, amb el pseudònim de J. Rosal.

Publicà les memòries Evocaciones políticas y periodísticas (1970).

Respondre