(Girona, 26 juliol 1943 – )

Historiador i polític. Fill de Santiago Sobrequés. Doctor en història per la Universitat de Barcelona (1970), fou professor d’història medieval d’Espanya en aquesta universitat, i després passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou catedràtic d’història de Catalunya. Ha estat conservador i director de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona (1981-84) i coordinador del pla de museus de l’ajuntament de Barcelona (1984-87).

A més de col·laborar en diverses publicacions especialitzades (“Anuario de Estudios Medievales”, “Índice Histórico Español”, “Estudis d’Història Medieval”, “L’Avenç”), ha publicat nombrosos llibres, entre els quals: La guerra civil catalana del segle XV (1973), escrit en col·laboració amb el seu pare, L’Onze de setembre i Catalunya (1976), La Generalitat de Catalunya (1977), Autonomia i democràcia a Catalunya (1986), El pactisme a Catalunya (1982), Restabliment de la Generalitat i retorn del president Tarradellas (1988) i Els catalans en els orígens històrics de Califòrnia (1991).

Senador per Girona per l’Entesa dels Catalans (1977) i per Nova Entesa (1979), passà el 1982 al PSC i des del 1988 fou diputat al Parlament català.

Membre de la junta directiva del F. C. Barcelona, ha publicat una Història del Barça en sis volums, i, en motiu del centenari del club, F.C. Barcelona: cent anys d’història (1998).