(Barcelona, 1952 – )

Historiador. Es llicencià a la Universitat de Barcelona, de la qual després fou catedràtic d’història contemporània i codirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals.

Inicià la seva tasca investigadora en temes d’història agrària i del món rural, i posteriorment ha desenvolupat dues noves línies de treball, dedicades a l’estudi del món islàmic contemporani, i del franquisme i la transició democràtica.

Entre les seves nombroses obres destaquen El catastro en España (1988), El Magreb: del colonialismo al islamismo (1994), Burgesia i propietat de la terra a Catalunya en el segle XIX (1993), El mundo actual (1995), El món àrab actual (1997), Empresaris de la postguerra (1999), Aproximació al món islàmic (2000), La cesta cultural y social de la Declaración de Barcelona y las líneas de fractura en las sociedades mediterráneas (2001), Irak en la encrucijada (2003), Mirades sobre Euskadi: claus per a facilitar el diàleg (2003, juntament amb Gurutz Jáuregui) i Senyors i vassalls del s. XXI: una explicació dels conflictes internacionals (2004). Edità també la Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya (2000).