(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 24 abril 1950 – )

Polític. Estudià enginyeria química. Tinent d’alcalde a l’Hospitalet de Llobregat (1979-91) i diputat al Parlament de Catalunya (1988-95), el 1993 fou elegit vicepresident d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV). Diputat al Congrés el 1996 i reelegit el 2000, el 1998 s’integrà en el grup mixt del Congrés dels Diputats.

El 2000 fou nomenat president d’IC-Verds, en substitució de Rafael Ribó i Massó, càrrec en el qual fou confirmat el 2004 i el 2008. Al mai/2002 fou escollit candidat d’ICV a la presidència de la Generalitat, i després dels comicis catalans de l’any següent fou un dels artífex de l’acord del Tinell que portà Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat al capdavant d’un govern tripartit integrat pel PSC, ERC i ICV.

Fruit d’aquest pacte de govern, fou nomenat conseller de relacions institucionals i participació. Des d’aquest càrrec fou un dels impulsors de l’elaboració del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, a través dels treballs de l’Institut d’Estudis Autonòmics (IEA).

Després de la constitució del segon govern de coalició PSC, ERC i ICV sorgit de les eleccions del nov/2006 fou nomenat conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. El 2007 formà part de les comissions bilaterals estat-Generalitat encarregades de desplegar el nou estatut, del traspàs del Servei de Rodalies i de l’Hospital Clínic.

Com a conseller d’interior continuà el desplegament dels mossos d’esquadra en territori català, però la seva actuació com a responsable d’aquest cos fou molt discutida per l’oposició.

No presentà la candidatura en les eleccions al Parlament de Catalunya del nov/2010, i al feb/2011 fou designat senador pel Parlament de Catalunya.