(Mont-roig del Camp, Baix Camp, 19 setembre 1836 – Madrid, 5 març 1912)

Pedagog i polític. El 1865 guanyà per oposició una plaça de catedràtic a l’Escola Normal Superior de Pamplona. D’idees republicanes, Estanislau Figueras, en ésser nomenat (1873) president de la República, li atorgà la secretaria particular de la presidència del govern.

Vinculat des del primer moment a la Institución Libre de Enseñanza, el 1898 fou nomenat professor de l’Escola Normal Central i, més tard, director. El 1909, en ésser creada l’Escuela Superior del Magisterio, hi exercí la docència. Pertanyia al Consejo Superior de Instrucción Pública i a altres corporacions científiques i literàries.

De la seva obra escrita cal recordar Estudios pedagógicos (Madrid, 1892).