(la Pobla de Lillet, Berguedà)

Monestir canonical, situat a l’esquerra de l’Arija. Consta des del 833 com a església parroquial regida per diversos clergues que s’erigiren en una canònica, ben definida des del 1086.

El 1100 el bisbe d’Urgell Ot de Pallars hi creà una confraria de laics i clergues per revitalitzar la canònica, aleshores clarament augustiniana. La comunitat es componia en aquest moment d’un prior i dotze membres.

L’església fou renovada i consagrada el 1397, i de nou reformada el 1573 i en època barroca. El 1220 el papa Honori III la prengué sota la seva protecció. Era en força decadència el 1225 i el 1242.

El 1356 perdé part de la parròquia de Sant Antoni a la Pobla de Lillet. Al segle XV tenia tres canonges, un prepòsit i el plebà o rector. Amb la secularització esdevinguda el 1592, el paborde es convertí en rector i els canonges en preveres seculars.

Resta l’església romànica tardana, restaurada, i un claustre molt rústec, probablement del segle XV. Prop del monestir hi ha la capella rodona de Sant Miquel de Lillet.