(Barcelona, Barcelonès)

Antic poble rural del terme de Sant Andreu de Palomar (agregat a Barcelona el 1897), situat al peu del turó de la Peira, al límit amb el d’Horta.

El lloc de Vilapicina és esmentat ja en nombrosos documents dels segles X i XI, en un indret on existien diversos forns de pega. La capella romànica dedicada a santa Eulàlia és esmentada ja el 1031, i fou sufragània de la de Sant Andreu, fins que el 1866 fou erigida en parròquia; centrà un petit nucli d’habitatges fins que, a la segona meitat del segle XIX, s’inicià la moderna urbanització d’aquest sector.

El 1929 s’hi inaugurà el grup de cases barates Ramon Albó. L’ocupació sistemàtica del seu territori s’esdevingué a partir del 1945; les antigues cases de planta i pis i les masies foren substituïdes per edificis de pisos i sorgiren els nuclis de la Torre Llobeta (1944), del turó de la Peira i de Can Porta.

Es conserven algunes antigues masies, com ca n’Artés, can Ballester, can Nadal o can Sitjar (que fou convertida al segle XVIII en residència senyorial d’estiueig). Després del 1939 s’edificà una nova església parroquial al passeig de Fabra i Puig.