(Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)

Priorat benedictí, actualment església parroquial del poble de Sant Sebastià dels Gorgs.

El fundà Mir Geribert, el futur príncep d’Olèrdola, complint la voluntat de la seva mare Ermengarda, muller de Geribert, germà del vescomte de Barcelona Udalard I, que així ho manà en el seu testament (1029), deixant béns per a cinc monjos. El 1052 tenia ja una comunitat regida per un abat Miró, que Mir Geribert uní a Sant Víctor de Marsella el 1059.

Convertit en priorat, rebé importants donacions dels fills dels fundadors, en especial la parròquia i quadra de Sant Pau d’Ordal (1095), que fou el seu principal domini. Això li permeté de refer l’església, el campanar i un magnífic claustre, conservat tot amb modificacions i mutilacions.

L’església, que era en ruïnes el 1388, fou refeta en la seva capçalera en època gòtica, quan també fou reparat el campanar; el 1606 hom l’escurçà per ponent aprofitant l’antiga portada i el timpà esculpit, quan era priorat de Montserrat.

A la fi del segle XIII i al principi del XIV passà una època un xic tèrbola que intentà d’arreglar el bisbe de Barcelona pressionant l’abat de Sant Víctor de Marsella; tenia aleshores cinc o sis monjos i tres sacerdots beneficiats.

El 1412 el monestir de Montserrat l’adquirí de Sant Víctor per permuta amb el priorat de Sant Benet de Maguellà, del bisbat de València, fundat per Montserrat el 1350. Els priors montserratins hi feren obres de consolidació i restauració el 1606 i el 1785, però no li donaren esplendor monàstica; darrerament només tenia el prior i dos beneficiats. Secularitzat abans del 1820, passà a parròquia.

Recentment hom hi ha fet obres de restauració, bé que no d’una manera completa.