(Sant Boi de Lluçanès, Osona)

(o Sant Salvador de Bellver)  Petita comunitat de canonges agustinians (952 m alt), que residí entre els segles XII i XIV a l’església de Sant Salvador de Bellver, dins el terme municipal. Situada al cim de la serra de Sant Salvador de Bellver, al límit amb el terme d’Orís, dominant la plana de Vic.

La comunitat s’hi aplegà sota el prior Pere Amat vers el 1110. El 1210 s’hi fundà una confraria de molta anomenada per la contrada. Tingué un màxim de cinc comunitaris, però decaigué a partir de mitjan segle XIV. L’any 1411 s’uní a una pabordia de la catedral de Vic i perdé tot rastre de comunitat.

En resta una església romànica de notables dimensions en un lamentable estat d’abandonament.