(Cercs, Berguedà)

Petit monestir benedictí, al marge esquerre del Llobregat, a l’extrem septentrional del municipi, prop de Fígols Vell.

L’església i la rectoria de l’antic monestir es troben sobre un característic penyal, que emergeix com un illot a la capçalera del pantà de la Baells, que ha negat el poble i una important colònia obrera de les mines de Fígols que s’havia format al seu voltant.

El fundà vers el 830 a l’anomenada villa de Tineosi l’abat Calort de Sant Serni de Tavèrnoles, que el 835 obtingué per a ell un precepte de protecció d’immunitat de Lluís el Piadós. El rei li concedí la lliure elecció de l’abat i la confirmació de béns, entre els quals hi havia Fígols. El 955 el vescomte Branduí li donà Sant Vicenç de Navel i altres béns.

A desgrat de parlar-se dels seus abats, i llur autonomia, sembla que mai no trencà la dependència de Tavèrnoles, d’on consta com a simple priorat des del segle XIII, unit a la Congregació Claustral Tarraconense.

Deixà de tenir comunitat des de mitjan segle XV, i en endavant només s’hi esmenta un prevere i un arrendador que sovint era un monjo o un donat.

Després del 1580 passà a dependre del monestir de Sant Pere de la Portella, a despit d’haver estat assignades les seves rendes al seminari de la Seu d’Urgell, segurament pel fet d’ésser dins el nou bisbat de Solsona. El monestir de la Portella curà de Sant Salvador fins al segle XIX, sense, però, tenir-hi comunitat. Des del 1873 era una parròquia del bisbat de Solsona, unida després a Cercs en qualitat de sufragània.

En resta l’església romànica d’arc apuntat (segle XII), sobre la qual s’aixecà tardanament un segon pis com a dependència de la rectoria que té annexa.