(la Vall d’En Bas, Garrotxa)

Poble (542 m alt), situat a l’esquerra del Gurn, a l’inici del sector muntanyós, centrat per l’església parroquial de Sant Privat, de tres naus, molt refeta al segle XVIII, que només conserva algun capitell del primitiu edifici romànic. El 1017 fou cedida a la col·legiata de Santa Maria de Besalú, i depengué posteriorment del priorat de Puigpardines.

El lloc, esmentat ja el 904, formà part del vescomtat de Bas. Municipi independent fins el 1968, forma juntament amb els municipis veïns de Sant Esteve d’En Bas, Joanetes i la Pinya, el nou municipi de la Vall d’En Bas, amb capital a la vila del Mallol, que ja ho era del primitiu Sant Privat.

L’antic terme comprenia, a més, el poble de Puigpardines, els veïnats de Cirera i Pocafarina del Mallol, els santuaris de les Olletes i de Santa Magdalena del Mont (antic priorat de Sant Corneli), l’església de Sant Antoni de Puigpardines i la masia i el bosc de Verntallat.