(Barcelona, Barcelonès)

Abadia de monges benedictines. Consagrada per primera vegada el 945 quan se suposa que no era sinó un annex de l’església dedicada a Sant Sadurní de Tolosa de Llenguadoc per Lluís el Piadós (801). Es creu que aquesta darrera fou absorbida per Sant Pere quan aquesta fou reconstruïda i novament consagrada el 1147.

L’església, que formava part del conjunt de l’abadia del mateix nom, sofrí nombroses transformacions al llarg de la història: conserva encara capitells i impostes preromàniques del primitiu edifici, però ha estat reconstruïda i molt modificada en diverses ocasions (especialment el 1909 i el 1936).

La comunitat de monges benedictines, de notable importància a l’edat mitjana, es traslladà el 1876 a l’actual convent del carrer Anglí, al barri de Sarrià, i l’església quedà com a parròquia barcelonina.