(Montseny, Vallès Oriental)

Abadia i després priorat benedictí (1.100 m alt), situat al coll de Sant Marçal, entre els massissos de les Agudes i del Matagalls, a la capçalera de la Tordera.

A l’origen, pertanyia al bisbat de Vic i fou consagrada pel bisbe de Vic Guillem de Balsareny. La seva fundació degué esser entre el 1050 i el 1060, quan el seu prior Guifred obtingué les primeres demarcacions. Estava sota el patronat de la família Agudes-Montseny.

El 1095 s’uní a Banyoles en qualitat de priorat i els seus monjos intentaren de deixar el Montseny i establir-se a l’església de Santa Magdalena, prop de Mosqueroles, on edificaren una gran església de tres naus, però el bisbe de Vic els obligà a tornar al Montseny, on féu una nova consagració de Sant Marçal el 1104, senyal evident que havia estat abandonada i profanada. Santa Magdalena restà com a dependència de Sant Marçal amb el títol de sotspriorat.

Al segle XIV tenia només tres monjos i el seu prior era un monjo de Banyoles. Deixà pràcticament de tenir comunitat al segle XV, però el títol prioral passà al president del Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense (1592) i subsistí fins el 1835.

Al segle XVII s’uní a la parròquia de Montseny, de la qual ara forma part; abans tenia territori parroquial propi.

En resta l’església romànica del segle XII i el casal prioral, ara hostatgeria per als excursionistes.