(la Vall de Boí, Alta Ribagorça, segle XI)

Església romànica. És una de les més importants del grup de la vall de Boí, bastida a partir de mitjan s XI (segurament amb motiu de l’intent dels Erill, senyors de la vall, de crear un nucli monàstic), prop del nucli de Taüll, on hi ha l’església de Santa Maria (entre ambdues hi ha encara la de Sant Martí, conservada en part).

Fou refeta i decorada el 1123, any que la consagrà Ramon Guillem, bisbe de Roda, al qual havia passat per algun temps la jurisdicció religiosa de la vall (des del 1040 era de la mitra d’Urgell).

És un edifici de tipus basilical, de tres naus, separades per columnes cilíndriques, amb coberta de fusta i tres absis, decorats per arcuacions cegues i lesenes, convertides en mitja columna, de tradició llombarda.

La part més notable és el campanar, que s’aixeca a l’angle del mur de migdia, tocant l’absidiola, aïllat del mur, de sis pisos de finestres geminades (triples al tercer pis), ornades amb arcuacions i dents de serra marcant la separació dels tres darrers pisos.

És coberta amb teulades de llicorella i fou restaurada el 1922, any que hom traslladà les famoses pintures murals romàniques centrades per la figura del pantocràtor, que han donat nom al Mestre de Taüll, al Museu d’Art de Catalunya. Han estat fetes unes reproduccions in situ.