(Barcelona, 10 novembre 1904 – 2 octubre 1974)

Poeta. Nascut en una família de suburbi, féu tota mena d’oficis. Admirador i seguidor de Salvat-Papasseit, el 1922 publicà un violent i naif Segon manifest futurista català. El 1924 aparegué Fluid, assaig apassionat i recercador d’avantguardisme. Convertit al catolicisme, assimilà les formes del noucentisme, tot conservant, però, un aire d’adolescent meravellat.

Col·laborà a “L’Amic de les Arts” i publicà Constel·lacions (1927), on barreja l’intimisme amorós amb l’idealització de les petites meravelles del suburbi, a l’igual que a Elegies (1928), Cua de gall (1929), on recull el famós poema Oda al Poble Nou, Divagacions (1929), Cançons i poemes (1931) i Poemes de promès (1933).

Col·laborador del nou règim franquista, publicà un llibre circumstancial, Régimen (1940), i després Blanco y rosicler (1946) i Sonetos (1949), on palesa el seu do de llengües i el seu talent formal.

Va reprendre el català amb l’antologia Prismes, Claror (1952), Principat del temps (1961), Somnis i èxtasis (1967), Seny d’amor (1969) i Escaiences (1974).