(Barcelona, 10 març 1926 – 16 juny 2018)

Eclesiàstic i teòleg. Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona i a la Gregoriana de Roma. S’ordenà de sacerdot el 1953. Advocat i doctor en teologia.

Ha tingut diversos càrrecs diocesans i fou catedràtic de teologia de la Facultat de Teologia de Catalunya i, des del 1996, rector de la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels de Barcelona. Fou un dels principals representants de la teologia moderna catalana.

Autor, entre d’altres, de La visión de Dios según Enrique de Gante (1960), Estudis per a un tractat sobre Déu (1970), Fe i llibertat creadora (1971), L’univers de la fe (1975), Trento, una interpretación teológica (1979), Leer el Evangelio (1980), Revelació de Déu, salvació de l’home (1981), La humanitat de Déu (1984), Fe i cultura al nostre temps (1987), Societat i regne de Déu (1992), Tratado de Dios Uno y Trino (1993), El misteri de Déu (1994), Introducción a la teología (1996), Vaticano II: un Concilio para el tercer milenio (1997), Del Vaticà II al Concili Provincial Tarraconense (1998), Déu, el Pare (1999), Símbols de l’esperi (2001) i Qui és Jesús de Natzaret (2005).