(Capellades, Anoia, 7 març 1831 – Barcelona, 17 desembre 1912)
Jurisconsult i polític. Germà de Ramon.
Es distingí en la defensa del dret català i en la reivindicació de la personalitat nacional catalana dins el marc d’una organització plurinacional a l’estil de la confederació catalano-aragonesa.
Fou dels pocs catòlics que, en organitzar-se oficialment el partit republicà federal (1868), s’avingué a col·laborar-hi. Després de la Restauració, coincidí amb posicions del catalanisme més conservador. Fou diputat provincial i a corts.
Redactà la memòria que l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre elevà al govern amb motiu de la llei de redempció de censos i prestacions emfitèutiques.
Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres (1884), presidí els Jocs Florals de Barcelona (1898) i la comissió codificadora del dret civil català (1899).
Fundà la revista “La España Regional” (1884-93) i, entre altres obres, publicà El federalismo en España (1869) i Antigüedad del regionalismo español (1890).

Retroenllaç: España Regional, La | Dades dels Països Catalans
Retroenllaç: Romaní i Puigdengolas, Ramon | Dades de Catalunya