(Capellades, Anoia, 7 març 1831 – Barcelona, 17 desembre 1912)

Jurisconsult i polític. Germà de Ramon.

Es distingí en la defensa del dret català i en la reivindicació de la personalitat nacional catalana dins el marc d’una organització plurinacional a l’estil de la confederació catalano-aragonesa.

Fou dels pocs catòlics que, en organitzar-se oficialment el partit republicà federal (1868), s’avingué a col·laborar-hi. Després de la Restauració, coincidí amb posicions del catalanisme més conservador. Fou diputat provincial i a corts.

Redactà la memòria que l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre elevà al govern amb motiu de la llei de redempció de censos i prestacions emfitèutiques.

Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres (1884), presidí els Jocs Florals de Barcelona (1898) i la comissió codificadora del dret civil català (1899).

Fundà la revista “La España Regional” (1884-93) i, entre altres obres, publicà El federalismo en España (1869) i Antigüedad del regionalismo español (1890).