(Cauderan, Gascunya, 20 abril 1940 – )

Polític. Nascut durant l’exili del seu pare J.B. Roca i Caball. Professor de dret a la Universitat de Barcelona (1962-66). Cofundador (1974) i dirigent de Convergència Democràtica de Catalunya, el 1977 fou elegit diputat. Portaveu al congrés del grup parlamentari Minoria Catalana, fou ponent en la redacció de la constitució espanyola (1978) i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1979).

Secretari general per delegació de CDC, a les eleccions del 1986 promogué, sense èxit, una candidatura centrista (partit reformista) d’àmbit estatal. Elegit secretari general de CDC en el vuitè congrés del partit, encapçala novament la candidatura de CiU en les eleccions generals de 1989, fou elegit diputat i actuà com a portaveu al congrés. Reelegit el 1993, continuà com a portaveu fins al 1995. Fou candidat a l’alcaldia de Barcelona (1995), però no aconseguí derrotar P. Maragall.

A final d’any renuncià a la secretaria general de CDC per discrepàncies amb la direcció del partit. Fou el cap de l’oposició a l’ajuntament barceloní fins al 1999, i en acabar-se la legislatura, es retirà de la vida política per dedicar-se a l’exercici de l’advocacia. Fou professor de la Universitat Pompeu Fabra.