(Vic, Osona, 14 juny 1813 – Madrid, 1871)

Escriptor, metge i polític. Cursà humanitats, retòrica, filosofia, botànica, agricultura i matemàtiques. Seguí la carrera de medicina i cirurgià a Barcelona i en dirigí el Col·legi de Barcelona. Va col·laborar en diversos diaris de Barcelona i Madrid, tals com “El Vapor”, “El Propagador de la Libertad” i “El Constitucional”. Fou director del diari “La Mutualitat” i d'”El Látigo”.

Membre militant del partit progressista, fou perseguit per les seves idees liberals. Desterrat l’any 1837, s’embarcà cap a Amèrica. En arribar a l’Havana fou empresonat, i deportat el 1838 a l’illa de Pinos, d’on aconseguí escapar-se. Havent-se traslladat el 1839 a Le Havre (França), tornà després a Espanya. L’any 1837 va editar “La Emancipación Literaria”, portaveu de les idees romàntiques i avançades de la nova escola.

Enemic d’Espartero, fou autor del Romancero del Conde-Duque (1842) i gran propagador del catalanisme polític. Participà com a diputat en les constituents del 1854.

Va escriure, en col·laboració amb Villerga, Los políticos en camisa (1845) i La revolución de Julio (1854). Fou poeta notable, autor teatral i reconegut traductor de La Jerusalen libertada (1841) i Los trabajadores del mar, de Víctor Hugo (1866).