(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 3 novembre 1784 – Madrid, 26 novembre 1847)

Banquer. Creà una gran fortuna durant la guerra del Francès (1808-14), beneficiant-se del comerç entre napoleònics i nacionals; el 1822 declarà una fortuna de 15 milions de rals. El 1823, juntament amb el seu cosí Josep Casals, fundà a Barcelona la Banca Remisa i Casals, a la qual ell aportà 3.750.000 rals.

El 1823, any de la caiguda del govern liberal, fou decisiu per a ell: col·laborà amb el general Castaños, que l’ajudà a introduir-se a la Secretaria d’Hisenda. Del 1826 al 1833 fou director general del Tresor Reial, es traslladà a Madrid amb el seu col·laborador Bonaventura Carles Aribau i fundà una sucursal de la casa Remisa i Casals, que havia intervingut en les obres de dragat del port de Barcelona. Col·laborà en la introducció de la màquina de vapor a Catalunya (1832).

Davant la política lliurecanvista d’Espartero, es declarà, com tota la burgesia catalana, defensor del proteccionisme i el defensà des de les planes del diari madrileny “El Corresponsal” (1839-44). El 1843 intervingué en la construcció del canal d’Urgell. Va crear i presidir el Banc d’Isabel II, última de les seves empreses.