(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 28 agost 1887 – Barcelona, 17 octubre 1935)

Arquitecte i pianista. Germà de Ramon Puig i Gairalt. Estudià música al Conservatori del Liceu i pintura a l’escola d’art de Francesc d’A. Galí. Encara estudiant projectà un gran auditori de concerts d’estil classicista.

Després d’unes reformes de cases que féu a Cerdanyola (1919-20) inicià una carrera que el situà entre els primers arquitectes catalans de la seva generació.

Plenament imbuït de la mentalitat estètica del Noucentisme, intentà retrobar un estil genuïnament català i clàssic a la vegada i construí el Casal del Molí Vell a Gelida (1920-21) i la Casa Guarro a Sarrià (1921-23). Aviat sumà a aquests pressupòsits certes influències d’Arts Déco: cases al Carrer Ample, 46 (1923-24) i a la Via Laietana, 6 (1926-28), a Barcelona, i casa Oliver, a Sabadell (1925-26).

Entre el 1928 i el 1930 construí la fàbrica Myrurgia de Barcelona, on hom ha detectat influències del formalisme de Perret. El projecte d’aquesta obra fou exposat, per especial invitació dels altres expositors, a la mostra d’arquitectura que a l’abril de 1929 organitzaren els futurs membres del GATCPAC a les Galeries Dalmau de Barcelona. Tanmateix ell només s’incorporà al nou grup com a soci numerari i seguí paral·lelament una tònica similar però menys rígida: casa Cervelló a Begues, projecte d’aeroport per a Barcelona (1932), xalet a Castelldefels (1932).

Fou també l’autor, amb Josep Clarà, del monument d’Espanya a l’Uruguai (Montevideo, 1932) i de les cases de Pau Casals a Sant Salvador (Baix Penedès) i d’Eugeni Xammar a l’Ametlla del Vallès.

Fou un enamorat del gòtic català i, contrari a les tesis de Le Corbusier –la maison est une machine à habiter-, preconitzà un funcionalisme que contraposava la improvisació de l’emoció a la rigidesa geomètrica.

El 1928 i el 1933 fou objecte de ressonants homenatges. Fou president del primer Congrés d’Arquitectes de Llengua Catalana (1932) i del Saló de Montjuïc (1934).

Com a pianista interpretà, sol o amb Pau Casals, amb Mercè Plantada o -a quatre mans- amb Wanda Landowska, obres de Schumann, Mozart, César Frank i sobretot J. S. Bach. Fou fundador i vicepresident de l’Associació de Musica da Càmera de Barcelona (1929).