(Mataró, Maresme, 3 febrer 1775 – Londres, Anglaterra, 25 setembre 1840)

Polític i escriptor. Féu estudis a la universitat d’Osca i, des del 1799, als Reales Estudios de San Isidro de Madrid. Professor d’hebreu a la universitat d’Alcalá de Henares. Arran de la guerra del Francès, canvià de manera radical la seva vida i intervingué a Cadis en l’acció conjunta de supressió del Tribunal del Sant Ofici. Processat l’any 1814, es refugià a Londres.

Establert de nou a Espanya, fou elegit diputat l’any 1820 i nomenat professor de la universitat de Madrid (1822). A causa de la reacció absolutista del 1823, va haver-se s’exiliar novament a Londres, on va residir després d’haver refusat una acta de diputat el 1836.

Polemista mordaç i polític d’acció, és una de les figures més importants de la cultura catalana del principi del s XIX. Les seves polèmiques giren entorn de temes filològics, ideològics i polítics.

Com a poeta deixà, en llengua catalana, fragments d’un ambiciós poema titulat Les comunitats de Castella (v 1821-22), escrit contra Ferran VII. Han restat altres poemes seus, com un poema mitològic i llegendari sobre les illes Canàries i un altre que elogia les llibertats britàniques. Li ha estat atribuït durant molts anys el poema, fins ara d’autor desconegut, titulat Lo Temple de la Glòria (v 1814).

Encara que gairebé va passar tota la vida fora de Catalunya, i malgrat que els seus versos no foren publicats fins a la mort, exercí una certa influència sobre la literatura posterior, així com sobre la restauració literària del català en la generació d’Aribau, Cortada i Rubió, entre d’altres.

De la seva obra històrica i política escrita en castellà són importants La inquisición sin máscara (Cadis, 1811) i Opúsculos gramático-satíricos (Londres, 1834). És també autor d’una Historia crítica de los jesuitas desde su fundación al tiempo presente.