(Andratx, Mallorca, 14 març 1937 – Barcelona, 1 juliol 2009)

Escriptor. Ben aviat col·laborà als diaris locals i a la revista “Papeles de Son Armadans”, de la qual va ésser director. Professionalitzat, passà a Barcelona i es donà a conèixer a través de col·laboracions irregulars a “Serra d’Or” i a “El Correo Catalán”. Col·laborà després a “Destino”, revista de la qual també fou director, i des dels anys vuitanta fou columnista de “La Vanguardia”.

Paral·lela a la tasca periodística ha estat la producció dramàtica iniciada amb Els condemnats (1959), obra de revolta individual, a la qual seguí La simbomba fosca (1961) i d’altres obres que feien palesos els corrents teatrals aleshores emmarcats en el teatre de l’absurd.

Exponent de la novel·lística mallorquina contemporània, després de la primera obra , Solnegre (1960), s’inserí en els corrents del realisme històric amb La lluna i el “Cala llamp” (1963), però amb Difunts sota els ametllers en flor (1970, premi Josep Pla), inicià la construcció d’un univers narratiu fonamental en el mite d’Andratx.

Ha publicat molts més llibres de narrativa i ha guanyat diversos premis literaris. Ha conreat també l’assaig i l’entrevista (Grans catalans d’ara, 1972). A partir del 1991 inicià la publicació de la seva obra completa en català, que ha estat reconeguda internacionalment amb el premi literari Boccaccio Europa (1999).

El 1989 fou nomenat president de l’Institut Català d’Estudis Mediterranis.