(Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 24 agost 1823 – Sóller, Mallorca, 22 agost 1894)

Poeta. De pares mallorquins, es formà en l’ambient cultural barceloní. Estudià la carrera de dret i la de lletres, i el 1849 guanyà la càtedra de retòrica a l’Institut de Barcelona. Al cap de dos anys va ocupar la càtedra de geografia i història a Palma de Mallorca i d’ençà de llavors va residir en aquesta ciutat fins que va morir.

El seu magisteri fou decisiu per a la generació jove que més tard havia de formar el grup de poetes de l’anomenada Escola Mallorquina. Fruit dels seus treballs didàctics foren els seus cursos sobre literatura, recollits en les dues obres Introducción al estudio de los autores clásicos y castellanos i el segon curs d’Estudios clásicos, publicat el 1857 pels seus alumnes.

Fou un dels membres que van prendre part en la restauració dels Jocs Florals i esdevingué una de les figures més representatives de la generació floralística. Gràcies a ell per primera vegada la poesia d’aquest certamen arribà a una qualitat literària. És considerat la figura més sòlida i el més clàssic (per la seva formació humanística) dels romàntics catalans.

Els seus poemes més coneguts són Els tarongers de Sóller i L’olivera mallorquina. Mestre en gai saber el 1867. És, a més, autor d’un Examen sobre les poesies de Marià Aguiló i un Record de biografies d’en Ramon Nuns i Resiñà.