(Barcelona, 3 octubre 1908 – 25 març 1976)

Metge cirurgià. Estudià a Barcelona i es llicencià el 1931. Durant la guerra civil fou metge de l’Hospital Clínic fins a mitjans 1938, que fou detingut al vapor “Uruguai” i al castell de Montjuïc. L’any 1940 guanyà les oposicions a catedràtic de patologia quirúrgica a Santiago de Compostela, més tard passà a Saragossa (1941) i després a Barcelona (1942-76), on fou cap dels serveis de traumatologia i cirurgia d’urgència de l’Hospital Clínic. Fou director del Departament de Cirurgia Experimental del CSIC.

Autor de diverses obres mèdiques, com Peritonitis biliar por perforación i Lecciones de Patología Quirúrgica (iniciades el 1948). També publicà llibres de poesia (El viento encadenado) i treballs de lingüística i de filosofia. Fou membre de diverses societats mèdiques internacionals, de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, de la Nacional de Madrid i de la del Far de Sant Cristòfor.