(Barcelona, 7 octubre 1880 – Buenos Aires, Argentina, 27 octubre 1969)

Compositor. Fill de Jaume Pahissa i Laporta, i germà d’Albert, d’Anna i de Maria. Deixeble de Francesc Laporta i d’Enric Morera i molt vinculat a personalitats literàries i artístiques del món modernista català. Escriví música per a obres com La presó de Lleida (1906), d’Adrià Gual; Canigó (1910), amb text de Verdaguer; Gal·la Placídia (1913), d’Àngel Guimerà, i La morisca (1919), òpera amb llibret d’E. Marquina.

En el camp simfònic, compongué El combat (1900), En les costes mediterrànies (1904), El rabadà (1907), El camí (1909), dues simfonies (1900, 1921) i Sinfonietta (1921). Emprà un nou tipus de llenguatge omtertonal a Nit de somnis (1921), Monodia (1925) i Suite intertonal (1926). L’any 1923 estrenà l’obra lírica Marianela, basada en un text de Pérez Galdós, i l’òpera La princesa Margarida (1928), molt influïda per Wagner.

Escriví música de cambra de gran qualitat i nombroses cançons. Col·laborà a les millors revistes catalanes de l’època i exercí la crítica a “La Publicitat” i a “Las Noticias”. El 1937 s’instal·là a Buenos Aires, on residí fins a la mort. És autor de llibres de caràcter teòric i didàctic, i de biografies com Vida y obra de Manuel de Falla (1947).