(Módena, Itàlia, 1801 – Sarrià, Barcelona, 1863)

Aventurer i polític. Després de participar en una conspiració avortada a Itàlia passà a Barcelona, on creà una indústria d’espelmes esteàriques i s’esforçà a ajudar els liberals contra els carlins amb operacions financeres, no sempre reeixides.

El 1838 publicà Apuntes y revelaciones sobre el actual empréstito, i el 1841 projectà la creació d’una companyia a les Filipines que, segons ell, liquidaria el deute públic (Deuda española y medios de estinguirla, 1841).

Féu amistat amb Espartero -que li cedí el convent de caputxins de Sarrià (1842) per a establir-hi una indústria química- i amb l’infant Francesc de Paula de Borbó, del qual intentà d’obtenir ajut per al seu projecte d’establir la navegació a vapor per tot el curs de l’Ebre i d’unir Saragossa i Barcelona amb un servei regular, projecte que no prosperà.

Posà en contacte el Crèdit Mobiliari Barcelonès amb una companyia de París per a introduir obrers xinesos a Cuba (1858).