(Barcelona, 17 abril 1858 – 30 desembre 1919)

Historiador. Estudià lleis a Barcelona i a Madrid. Després d’haver treballat algunes temporades en la secció de manuscrits espanyols de la Biblioteca Nacional de París. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1900 i fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia.

Investigà especialment els s XI-XIII de la història de Catalunya, i són de gran interès els seus estudis sobre els tres primers monarques de la corona catalano-aragonesa i sobre les cases vescomtals catalanes.

Entre els seus nombrosos treballs destaquen Investigación histórica sobre el vizcondado de Castellbó (1900), Los vescomtes de Bas en la illa de Sardenya (1901), Los vescomtes de Cerdanya, Conflent y Bergadà (1901), La casa de Montcada en el vizcondado de Bearn (1901-02), Itinerario del rey Alfonso I de Cataluña, II en Aragón (1903-04), Itinerario del rey Pedro I de Cataluña, II en Aragón (1905), Les cases de Templers i Hospitalers a Catalunya (1910) i Itinerari de Jaume I el Conqueridor (1918).