(Santiago de Cuba, Cuba, 24 octubre 1896 – Petropòlis, Brasil, 16 febrer 1964)

Psiquiatre. Després de la guerra amb els EUA els seus pares es traslladaren a la península, primer a Galícia i després, i definitivament, a Barcelona. El 1917 es llicencià en medicina a Barcelona, amb premi extraordinari. El 1919 fou nomenat cap del Laboratori Psicomètric de l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona. El 1923 es doctorà a Madrid.

Del 1931 al 1939 fou cap de l’Institut Psicotècnic de la Generalitat. Sabé rodejar-se de magnífics col·laboradors, juntament amb els quals aconseguí que la psicologia catalana adquirís relleu internacional.

D’entre les activitats portades a terme per Mira durant el període republicà, cal assenyalar la seva obra com a codirector amb Joaquim Xirau de la revista “Psicologia i Pedagogia” (1933-39), la fundació del primer centre d’Orientació Psicològica Infantil “La Sageta” i la cofundació, amb altres personalitats, de la primera clínica psicosomàtica del país. Durant la guerra civil fou cap dels Serveis Psiquiàtrics de l’Exèrcit Republicà.

El 1939 s’exilià a Amèrica, on treballà a diversos països, i s’instal·là definitivament al Brasil el 1945, on fundà i dirigí l’Instituto de Seleçâo e Orientaçâo Professional (ISOP).

De la seva extensa bibliografia cal assenyalar La psicoanàlisi (1926), Test psicodiagnòstic miokinètic (PMK) (1939), Psychyatry in War (1943), Doctrinas psicológicas (1963) i Cap a una vellesa jove. Psicologia i psicoteràpia de l’envelliment (1961).