(Alvear, Argentina, 1925 – Peratallada, Baix Empordà, 11 agost 2010)

Escultor. Als tres anys fou dut a Barcelona. Estudià a l’Escola de Belles Arts i amb Prat i Ubach. Fins al 1953 s’havia dedicat a la pintura. Féu les seves primeres exposicions individuals d’escultura a Barcelona, en 1948. El mateix any es traslladà a París. Devers el 1958 s’afermà en una línia no figurativa.

Treballà amb gran diversitat de materials, i ha utilitzat per als conjunts embolcalls de teixit encolat, pintat i envernissat. El seu art és d’una gran originalitat. La seva exposició de Barcelona de 1965 fou un èxit total, i coincidí amb la publicació d’una monografia sobre la seva obra, escrita per Gustau Gili i Torra. L’exposició era formada d’una curiosa sèrie d’estatuetes o fetitxes de bronze, de composició simètrica.

El 1958 li fou concedit el premi Manolo Hugué, i el 1960 el premi Juli González.