(Reus, Baix Camp, 10 gener 1839 – 3 setembre 1905)

Periodista i polític. El 1859 fundà a Reus “El Eco del Centro de Lectura”, el 1860 el diari demòcrata “El Porvenir” i el 1862 l'”Àlbum d’Euterpe” (que passà a Barcelona el 1863 i a Madrid el 1864). Col·laborà també a la “Revista de Cataluña” i a “El Metrónomo”, de Barcelona. Anà a Madrid el 1864, on fou redactor de “La Democracia”, de Castelar. Tornà a Reus, on fundà i dirigí “La Redención del Pueblo” (1868 i 1871), òrgan ja del partit republicà federal.

El 1873 fou diputat a les corts per Reus i, a Madrid, dirigí “La Discusión”. El 1874, mort Clavé, dirigí un temps “El Eco de Euterpe”. Seguí Castelar els primers anys de la Restauració i el 1878 es féu càrrec d'”El Pueblo Español” de Madrid. Col·laborà també a “La Renaixença”, de la qual fou corresponsal a Madrid molts anys, “L’Esquella de la Torratxa”, “La Il·lustració Llevantina” i la revista “El Poble Català” (1905).

Fou un dels primers biògrafs de Fortuny (Fortuny y sus cuadros, 1877, sèrie publicada a “El Eco del Centro de Lectura”). El 1883 publicà a Caracas Guzmán Blanco y su tiempo. Autor també d’El regionalismo de la nación (1889) i Coses de Reus (1900). Deixà inacabada una història de Reus. El 1922 seria publicat el seu estudi Evolución de la literatura dramática catalana.