Església i castell, a l’esquerra de la Tet, prop del límit amb el terme de Perpinyà.
Santa Eugènia -Rosselló-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Rosselló
Santa Coloma de Salses
Llogaret, a poca distància al sud del nucli urbà de la vila.
Santa Coloma de les Illes
Llogaret, als Aspres, a la vall de la riera de les Illes. L’antiga església parroquial, situada més amunt del petit nucli de cases, depèn de la parròquia de Queixàs.
Anomenat Giramonts el 963, prengué el nom de Montoriol de les Illes o d’Amunt, i també el de Santa Coloma de Montoriol de les Illes.
Santa Caterina de Biarra
Antiga capella, que havia existit al vessant del turó que forma el cap de Biarra.
Santa Caterina -Rosselló-
Santuari, al nord del poble.
Sant Vicenç de Forques
Església romànica, al sud-est del poble.
Sant Vicenç de Cotlliure
Santuari de la vila, construït en un petit illot, davant el port d’Amunt.
Les notícies més velles són de l’any 1642. La devoció popular renovà i engrandí l’església al segle XVIII i declarà el sant protector de la vila.
Entre els anys 1878 i 1886 es construí una escullera i la platja artificial de Sant Vicenç, que relliga amb la vila el santuari.
Cada any el 16 d’agost s’hi celebra una tradicional processó per mar.
Sant Vicenç, mas de -Rosselló-
Obrador de ceràmica, al barri de Sant Galdric, creat per Fermí Bauby. S’hi fan exposicions de ceràmica i de tapissos.
Hom hi ha produït peces dissenyades per diversos artistes, entre els quals Jean Lurçat, Picart le Doux, etc.
Sant Salvador de Perpinyà
Antic convent de canongesses de Sant Agustí, erigit a la ciutat, a la costa de Sant Salvador, a l’indret de la font Nova.
Fou fundat el 1229 i el protegí el papa Innocenci IV i els reis del Casal de Barcelona i de la línia de Mallorca. La seva primera priora fou Bonasies, que morí el 1246. El 1339 tenia catorze religioses i la priora refusà d’admetre’n de noves per manca de rendes.
El 1545 fou beneïda una església nova, que subsistí, com la comunitat, fins a la Revolució Francesa (1790).
Sant Salvador de Cirà
Antic petit monestir benedictí, situat en el terreny pantanós, entre Pontellà i Vilamulaca.
Existia ja el 1144 i és coneguda la llista dels seus priors des del 1151. El 1238 s’uní al monestir de Sant Salvador de Breda, i el papa Innocenci IV en confirmà la unió el 1246. El 1273, quan no tenia sinó el prior i alguns servents, fou venut als templers del Masdéu, que en endavant tingueren cura de fer celebrar el culte a l’església de Sant Salvador i a la seva annexa de Sant Miquel de Candell.
Al segle XVIII ja es trobava en ruïnes. No hi roman cap resta notable. Fou més aviat una casa per a donats que un monestir pròpiament dit.
Dades dels Països Catalans 