Arxiu d'etiquetes: Prats de Molló

Esqueroses, les

(Prats de Molló, Vallespir)

(o l’Esquerosa) Gran masia i antic terme, a la vall de la Persigola.

Draper, Alfons

(Prats de Molló, Vallespir, 1871 – Perpinyà, 1950)

Conseller a la cort d’apel·lació de Montpeller.

Autor d’una tesi intitulada Recherches sur l’histoire des corps d’arts et métiers en Roussillon sous l’Ancien Régime (1898), fonamental per a qualsevol estudi d’economia sobre aquesta qüestió.

Coral, el -Vallespir-

(Prats de Molló, Vallespir)

Santuari de la Mare de Déu del Coral (1.075 m alt), entre els colls de Vernadell i de la Guilla, prop de la frontera franco-espanyola. Té hostatgeria.

L’església, esmentada ja al segle XIII (era parroquial de Miralles), fou reformada al segle XVIII, que passà a dependre de la parròquia de Prats de Molló.

La imatge, de talla, és del segle XIII; s’hi conserva també una Majestat del segle XII.

Coma, veïnat d’en -Vallespir-

(Prats de Molló, Vallespir)

Veïnat, en una vall tributària, per l’esquerra, del Tec.

Colldares, hospital del

(Prats de Molló, Vallespir)

Antic hospital per a pelegrins i vianants i casa monàstica (Santa Margarida del Colldares) al coll d’Ares, filial del monestir de Sant Pere de Camprodon.

L’indret pertanyia a Camprodon ja el 946, i des del 1275 hi hagué una església i l’hospital amb donats; l’església fou clausurada el 1793 i les imatges foren traslladades al santuari del Coral, entre les quals la majestat del Coral.

Resten escasses ruïnes de les edificacions.

Clapera, la

(Prats de Molló, Vallespir)

Raval, a l’esquerra del Tec.

Cadellops, puig de

(Prats de Molló, Vallespir)

Cim (1.762 m alt) d’un dels contraforts de les esquerdes de Rojà, que domina el balneari de la Presta, al nord-oest del Canigó.

Boixeda, Jaume

(Prats de Molló, Vallespir, 1837 – Perpinyà, 1898)

Poeta. Nebot de Gabriel Boixeda. Capellà del Col·legi de Perpinyà (1878), professor de retòrica i canonge.

És autor del recull de poemes Noms de casa (1889), que il·lustren el significat d’alguns cognoms catalans. Traduí el Llibre de Job i himnes eclesiàstics.

Amb el coronel Antoni Puiggarí i amb Carles Bosch de la Trinxeria publicà l’estudi Mots catalans d’etimologia grega a la “Revista Catalana”.

Boixeda, Gabriel

(Prats de Molló, Vallespir, 1809 – Perpinyà, 1873)

Poeta. Rector d’Oms (1840-63). Escriví o traduí 108 faules, moltes d’elles publicades al diari “Le Roussillon” i recollides en un volum l’any 1937.

Fou l’oncle del també poeta Jaume Boixeda.

Boher, Jaume

(Prats de Molló, Vallespir, 1820 – Perpinyà, 1908)

Poeta i eclesiàstic. És autor del poema religiós en deu cants La Immaculada (1891) i de Nina.

Publicà en francès Harmonies eucharistiques, La dévotion i una Tragédie catalane.

Malgrat la forma clàssica del seu vers, denota ja una sensibilitat romàntica.