(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Vall, al vessant nord de la serra de Sant Gervàs.
És formada pel riu de Viu, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, i rep les aigües del riu d’Erta i del torrent de Peramea.
Comprèn els nuclis de Malpàs i Viu de Llevata (municipi del Pont de Suert).
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (994 m alt), situat a la riba dreta de la Noguera de Tor. L’església parroquial (Sant Martí) és, en part, romànica.
En ésser ocupada Roda pels àrabs, al començament del segle XI, el bisbe de Ribagorça es traslladà interinament a Llesp, i hi establí una quasi-diòcesi. Fou de la senyoria del bisbe de Lleida.
Formà municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Castelló de Tor, les caseries i llogarets de Casós, Igüerri, Gotarta, Iran, Irgo de Tor i Sarroqueta, i el despoblat de Viuet (amb l’antiga quadra de Marquet).
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.382 m alt) de l’antic municipi de Llesp, damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.288 m alt) de l’antic municipi de Llesp, enlairat damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor.
L’església de Sant Climent depèn de la d’Irgo de Tor.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.195 m alt), situat a l’interfluvi dels barrancs de Raons i de la Fontvella, damunt el Pont de Suert.
De l’església parroquial (Santa Cecília) depèn la d’Igüerri.
A mitjan segle XIX formava un municipi.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Congost de la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri (1.300 m alt) a l’est, i pel de l’Espina (1.110 m alt) a l’oest.
El congost, un dels més importants dels Pirineus catalans, ha estat modernament (1955) aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales, de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada; la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 157 milions de m3, la potència instal·lada és de 50.400 kW/A i la producció mitjana anual de 131.240.000 kWh.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.518 m alt), situat en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta, afluent, per la dreta, del riu de Viu, que neix al vessant meridional del port d’Erta (2.439 m alt), obert entre la pica de Cerbi a l’est i els pics d’Erta (2.652, 2.642 i 2.626 m) a l’oest, port que comunica les valls de Viu i de Boí.
L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
El lloc, conegut ja el 939 com a Erta de Sas, depengué del monestir de Lavaix.
Formà part de l’antic terme de Malpàs.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (1.441 m alt), a l’antic municipi de Malpàs, situat en una elevació a la dreta del barranc de Peranera, aigua amunt de Malpàs.
Al peu del poble hi ha un important jaciment d’hulla.
El seu antic castell fou el centre de la baronia, després comtat d’Erill.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Despoblat (fins al 1968 del terme de Viu de Llevata), a 1.390 m alt, en un coster, al vessant meridional del pla del Munt, contrafort septentrional de la serra de Sant Gervàs, a la qual s’uneix pel pla de Corroncui, on hi ha l’església parroquial (la Concepció), annexa a la parròquia de Pinyana, i la caseria del Pla de Corroncui.
Al segle XX formà un municipi amb la Bastideta de Corroncui.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble i nucli més important de l’antic municipi de Llesp, a la dreta de la Noguera de Tor i a l’entrada de la vall de Boí.
A l’esquerra del riu, damunt el qual fou construït un notable pont a l’edat mitjana, hi ha el santuari del Remei.
L’església parroquial (Sant Esteve) depèn de la de Llesp. Fins a la fi de l’antic règim la jurisdicció pertangué al bisbe de Lleida.
Dades dels Països Catalans 