(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Llogaret, al vessant septentrional de la serra de Sant Gervàs, prop del barranc de Cadolla. L’església de la Mare de Déu del Pilar depèn de la de Pinyana.
Ha pertangut fins al 1968 al municipi de Viu de Llevata.
(Tremp, Pallars Jussà / el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(ort ant: la Bedoga d’Adons) Tossal (1.834 m alt) de la serra de Sant Gervàs, termenal dels dos municipis, a 8 km al sud d’Adons, que forma un gran espadat per la banda de llevant.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.323 m alt), dins l’antic terme de Malpàs, situat a l’esquerra del riuet del port d’Erta, aigua avall de Sas (al camí de Sas i de Castellars hi ha l’antic hostalet de Massivert).
L’església (Sant Romà) depèn de la parròquia de Castellars.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.090 m alt), situat a la dreta del torrent de Peranera.
Pertangué a la baronia, després comtat, d’Erill.
Formà municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, els pobles, llogarets i despoblats d’Erillcastell, Erta, Peranera, Esperan, Raons, Casòs, Massivert, Montiberri, Castellars i Gironella.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Vall, al vessant nord de la serra de Sant Gervàs.
És formada pel riu de Viu, afluent per l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, i rep les aigües del riu d’Erta i del torrent de Peramea.
Comprèn els nuclis de Malpàs i Viu de Llevata (municipi del Pont de Suert).
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (994 m alt), situat a la riba dreta de la Noguera de Tor. L’església parroquial (Sant Martí) és, en part, romànica.
En ésser ocupada Roda pels àrabs, al començament del segle XI, el bisbe de Ribagorça es traslladà interinament a Llesp, i hi establí una quasi-diòcesi. Fou de la senyoria del bisbe de Lleida.
Formà municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Castelló de Tor, les caseries i llogarets de Casós, Igüerri, Gotarta, Iran, Irgo de Tor i Sarroqueta, i el despoblat de Viuet (amb l’antiga quadra de Marquet).
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.382 m alt) de l’antic municipi de Llesp, damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.288 m alt) de l’antic municipi de Llesp, enlairat damunt la riba esquerra de la Noguera de Tor.
L’església de Sant Climent depèn de la d’Irgo de Tor.
Formava municipi independent a mitjan segle XIX.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.195 m alt), situat a l’interfluvi dels barrancs de Raons i de la Fontvella, damunt el Pont de Suert.
De l’església parroquial (Santa Cecília) depèn la d’Igüerri.
A mitjan segle XIX formava un municipi.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Congost de la Noguera Ribagorçana en travessar la serra de Sant Gervàs, aigua avall del Pont de Suert, fins a Sopeira (és anomenat també congost de Sopeira), on hi ha el monestir d’Alaó.
Forma el límit entre les valls altes del riu i la Terreta, i fins a la construcció de la pista d’Escales hom guanyava aquest pas pel coll de Llastarri (1.300 m alt) a l’est, i pel de l’Espina (1.110 m alt) a l’oest.
El congost, un dels més importants dels Pirineus catalans, ha estat modernament (1955) aprofitat en la seva major part per a la construcció del pantà d’Escales, de l’ENHER, d’uns 10 km de llargada; la resclosa té 125 m d’alçada, la seva capacitat és de 157 milions de m3, la potència instal·lada és de 50.400 kW/A i la producció mitjana anual de 131.240.000 kWh.
Dades dels Països Catalans 