Arxiu d'etiquetes: es Mercadal (geo)

Calderer, cala en

(Ferreries / es Mercadal, Menorca)

Cala de la costa septentrional de l’illa, al límit dels dos termes.

Bledes, illa de ses -Menorca-

(es Mercadal, Menorca)

Petita illa. Situada, juntament amb dos illots, davant la costa septentrional de l’illa, entre cala Pregonda i cala Barril.

Té 600 m de longitud i 61 m d’altitud.

Binigaus

(es Mercadal, Menorca)

Antiga possessió, a es Migjorn Gran, prop de la costa meridional de l’illa, on hi ha les platges de Binigaus o de Sant Adeodat.

És subdividida en Binigaus Nous, prop de la qual hi ha una sala hipòstila anomenada es Galliner de sa Madona, i Binigaus Vell, amb un talaiot.

Binicodrell

(es Mercadal, Menorca)

Antiga possessió, subdividida posteriorment: Binicodrell de Baix, més pròxim a la costa, amb un talaiot, i, prop del turó de Binicodrell (126 m alt), on el 1769 fou fundat el nucli des Migjorn Gran, Binicodrell de Dalt o de Darrera i Binicodrell Nou, on hi ha, igualment, talaiots i una taula amb recinte.

Mercadal, es (Menorca)

Municipi de Menorca (Illes Balears): 136,93 km2, 71 m alt, 5.176 h (2014)

Situat al centre de l’illa, al peu del Toro, des de la costa de Tramuntana fins al terme des Migjorn Gran, al nord-oest de Maó. El torrent des Mercadal, que neix als vessants septentrionals del puig Mal, flueix cap al nord i desguassa a Tirant, on forma un pantà. Ambdues costes abunden en platges i cales. A l’interior hi ha extenses pinedes, a la part de llevant, i alzinars, a ponent.

L’economia local és basa en l’agricultura de secà (cereals i llegums), que ocupa més de la meitat del terme, la ramaderia (bestiar boví, dedicada sobretot a la producció de llet), la indústria (principalment alimentària i de la construcció) i el turisme. Àrea comercial de Maó.

La vila s’ha estès al llarg de les principals vies de comunicació de l’illa, al fons d’una petita vall; hi destaca l’església parroquial de Sant Martí, massís edifici renaixentista d’una sola nau amb volta de mig punt; també és remarcable l’aljub municipal, bastit al segle XVIII sota el govern de Richard Kane.

El 1706 hi tingué lloc la junta de notables de tota l’illa que proclamà rei l’arxiduc Carles d’Àustria. El 1840 se’n segregà el poble de Ferreries per formar un municipi a part, i el 1989 el de Migjorn Gran.

Dins el terme hi ha notables restes prehistòriques, com el talaiot de Sant Agustí, el monestir del Toro i, comprèn també els poble de Fornells, el llogaret de Sant Joan dels Horts de Carbonell, les alqueries o llocs de s’Alairó, s’Albufera, Santa Creu de Lloriac, Lloriac, Carbonell, Llinàritx, Albranca, Binicodrell, Binigaus i Trebalúger, i els importants nuclis turístics del port d’Addaia, na Macaret, l’arenal d’en Castell, ses Salines, cala Barril i a la platja d’Atalis, a més de les urbanitzacions situades als arenals de s’Olla i de Tirant.

Enllaç web: Ajuntament

Barril, cala

(es Mercadal, Menorca)

Cala de la costa septentrional, prop de l’illa de ses Bledes.

Hi ha una urbanització.

Atalis, platja d’

(es Mercadal, Menorca)

(o d’Atàlix) Platja de la costa de Migjorn, situada entre la platja de son Bou i les platges de Binigaus. És anomenada també platja de Sant Tomàs.

Prop de la punta d’Atalis hi ha una moderna urbanització i hi han estat construïts dos grans hotels.

Albufera des Grau, s’

(Maó / es Mercadal, Menorca)

Important entrada del mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa.

Es comunica amb el mar obert a través d’un gran estret, que dóna nom al caseriu i a la platja d’es Grau.

L’any 1995 fou declarat Parc Natural, amb un total de 5.184 hectàrees protegides.

Albufera, s’ -Menorca-

(es Mercadal, Menorca)

Possessió, prop del port de Fornells.

Albranca

(es Mercadal, Menorca)

Possessió. El 1789 fou concedit el marquesat d’Albranca al menorquí Gabí de Martorell i Gomila.