(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Cap de la costa de Sant Vicent, que abriga la cala des Jonc.
(Sant Joan de Labritja, Eivissa)
Cap de la costa de Sant Vicent, que abriga la cala des Jonc.
Massís muntanyós, el més oriental dels que formen el bloc de la comarca. Darrer estrep del massís cretaci del Maestrat, que s’estén paral·lela a la costa, entre aquesta i la vall d’Alcalà de Xivert.
Assenyala, al nord, el límit del pla de Vinaròs, i per la part meridional és separada de la serra del desert de les Palmes (a la Plana de Castelló) pel riu Segarra. Arriba als 573 m; l’altitud disminueix devers el mar, i determina una costa aspra amb espadats, com el cap d’Irta.
El quart d’Irta és una de les quatre parts en què es divideix el municipi de Peníscola.
L’any 2002 fou declarat Parc Natural per la Generalitat Valenciana.
Enllaç web: Parc Natural de la Serra d’Irta
Illot (70 m alt), situat a l’extrem sud-oriental de l’illa de Cabrera, que tanca pel sud el codolar de l’Imperial.
Llogaret, al peu del penyal (332 m alt), que avança en forma de peduncle angulós al litoral; el constitueix un tascó calcari gegantí, abrupte de tots costats, especialment el nord-oest i el sud, fet de material lutecià corregut -com la propera serra d’Oltà– que a la part septentrional descansa sobre margues burdigalianes de menys rost.
Al suau coster del nord hom ha fet troballes que han evocat Hemeroscopi, però els materials es redueixen a ceràmica àtica i campaniana (des del segle V aC) i d’altres restes ibèriques i medievals.
La natura tombòlica de l’accident és testificada pels residus de les salines -vell port romà-, vora les quals hi ha les restes d’una factoria de garum (banys de la Reina). Modernament s’ha redossat un petit port al costat oest i unes drassanes de certa importància.
(o de les Hortes o de l’Alcodre) Cap de la costa meridional, que tanca per llevant la badia d’Alacant.
A ponent, després d’un sector de costa alta, s’estén la platja i urbanització de l’Albufereta, i al nord, la platja i urbanització de Sant Joan.
Damunt hi ha l’antiga torre de l’Alcodre i un modern far.
Cap de la costa de Tramuntana, que forma l’extrem septentrional de sa Mola, que tanca per llevant el port de Fornells.
Cap de la costa de Tramuntana, a ponent del port.
Cap i promontori (107 m alt) de la costa septentrional, que tanca per llevant la cala d’Algaiarens.
Extrem occidental de l’illa, amb una antiga torre de defensa.
El 1775 constava la vénda de sa Punta de sa Gavina.
(Andratx, Mallorca Tramuntana)
Cap de la costa, davant sa Dragonera, entre Sant Elm i la cala en Tió.