Arxiu d'etiquetes: Berguedà

Viver de Serrateix

(Viver i Serrateix, Berguedà)

Poble (600 m alt), a l’extrem oriental del terme, a la vall de la riera de Merola. L’església parroquial (Sant Miquel), de la qual depèn la de Sant Joan de Montdarn, fou consagrada el 1184; l’antic edifici, però, fou enderrocat al segle XVII per tal d’alçar l’actual.

El castell de Viver, esmentat ja el segle XI dins el comtat de Cerdanya, esdevingué centre de la baronia de Viver, damunt les seves ruïnes fou bastida la gran masia de Vilanova de Viver.

Vilosiu

(Cercs, Berguedà)

Despoblat, a l’oest del terme, al vessant oriental dels rasos de Peguera, sota el castell de Blancafort.

L’antiga església parroquial, esmentada el segle IX, és anomenada Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues.

El lloc formà part el 980 del terme del castell de Madrona.

Vilaverd

(Castellar del Riu, Berguedà)

Antic lloc, al límit amb el de Guíxers (Solsonès), entre Llinars de l’Aiguadora i Montcalb, damunt el pla de les Moles.

En resta l’església de Sant Salvador, propera a la masia de la Costa de Vilaverd.

Viladomiu Vell

(Gironella, Berguedà)

Colònia industrial tèxtil creada el 1871, situada a la dreta del Llobregat, al sud de la vila, vora el límit amb el terme de Casserres de Berguedà.

És una fàbrica de teixits i filats de cotó (Manufactures Viladomiu SA) on el 1971 treballaven 347 persones.

Tancà la segona meitat dels anys 1980 i el 2003 entrà a formar part del conjunt museístic industrial del Parc Fluvial del Llobregat.

Viladomiu Nou

(Gironella, Berguedà)

Colònia industrial tèxtil, que es construí a partir del 1880. Situada al sud de la vila, a la dreta del Llobregat, a la seva confluència amb la riera de Clarà, al límit amb els termes d’Olvan, Casserres de Berguedà, Puig-reig i Sagàs.

És una fàbrica de teixits i filats de cotó (Societat Anònima Viladomiu) que el 1970 donava feina a 725 persones.

Va tancar el 1991 per la crisi tèxtil, però continua existint com a nucli de població.

Vilacireres

(Gósol, Berguedà)

Llogaret (1.356 m alt), al vessant sud-oriental de la serra del Verd, al límit amb el municipi de Guixers (Solsonès).

És centrat en l’antiga església parroquial (Sant Jaume), situada a la capçalera del torrent de Vilacireres, afluent, per la dreta, de l’aigua de Valls dins el terme del poble de la Corriu.

Vidal, colònia

(Puig-reig, Berguedà)

Colònia industrial tèxtil, a la dreta del Llobregat, dins el terme i vora l’església de Merola.

La fàbrica és de filats de cotó (Companyia Anònima Tèxtil), i l’any 1971 ocupava 210 persones.

A partir del 1995 es creà el Museu de la Colònia Vidal.

Verd, serra del

(la Coma i la Pedra, Solsonès / Gósol, Berguedà / Tuixén, Alt Urgell)

Massís muntanyós (2.274 m alt) del Pre-pirineu, divisòria dels tres municipis, entre les serres d’Ensija (a l’est) i de Port de Compte (a l’oest).

Als seus vessants neix el Cardener, afluent del Llobregat.

Valls, aigua de

(Berguedà / Solsonès)

Curs d’aigua del Pre-pirineu, afluent, per l’esquerra, del Cardener, que es forma prop de Gósol per la unió de diversos torrents que davallen del Pedraforca, del coll de Josa, dels cingles de les Costasses i de la serra del Verd.

Després de passar prop de Sorribes, l’Espà i Ferrers, s’endinsa en un llarg congost entre els massissos del Verd i d’Ensija (als antics termes de Moripol, Castellfraumir, Bonner) i penetra en la vall de Lord (Solsonès) al terme de la Corriu (estret de Vallpregona).

Després de Valls, canvia de direcció de nord-sud a est-oest, passa per Castelltort i s’uneix al seu col·lector a Aigüesjuntes (on ha estat projectat un pantà), poc abans que el Cardener penetri a l’estret de Vall-llonga.

Valloriola

(Sagàs, Berguedà)

Caseria i antiga quadra i parròquia, al sud del terme, al cim d’un serrat que domina, per l’esquerra, el Llobregat, prop de Puig-reig.

L’antiga església parroquial (Sant Esteve) és sufragània de Santa Maria de la Guàrdia.